Dissabtes 7, 14, 21 i 28 de maig al el Bogart.
Fidel a la seva decisió d’abandonar els papers protagonistes en teatre, amb LA MÚSICA DE LES PARAULES la MONTSERRAT CARULLA ens ofereix una lectura dramatitzada, per parlar-nos de la seva experiència vital i professional, de la seva retirada dels escenaris i de l’amor que professa al seu país, amb textos propis i de diversos autors (Josep Palau i Fabra, Salvat Papasseit, Pere Calders, Verdaguer, Miguel Hernández o Machado, entre molts d’altres), amb una subtil selecció musical i acompanyament en directe a violí i piano, a càrrec de la Neus Soler. Una autèntica “delicatessen” que podreu gaudir, a més, en el marc de l’esplèndida sala BOGART, en format cafè-teatre, mentre bereneu.
És un espectacle intimista, tendre i divertit alhora, que us arribarà al cor, amb l’emoció que només una gran actriu com la Montserrat Carulla pot imprimir a aquests textos. Un repàs per la seva vida familiar, per la seva trajectòria professional, per la dura decisió d’abandonar el teatre, i pel seu ferm i renovat compromís amb Catalunya.
LA MÚSICA DE LES PARAULES duu un acompanyament musical a càrrec de NEUS SOLER (piano i violí), que inclou temes musicals que, d’alguna manera, han marcat la vida de la Montserrat Carulla.
Temes clàssics, que van impregnar la juventut i la maduresa de la Montserrat Carulla, com “MY WAY” (inoblidablement interpretat per Frank Sinatra), "TODA UNA VIDA" (popularitzat pel gran Antonio Machín, que la Montserrat sentia cantar des del terrat de casa seva), “ NLY YOU" (de The Platters), “NIGHT AND DAY” i “AMAR Y VIVIR”.
D’altra banda, temes amb un profund significat polític, tant negatiu i de foscor (amb breus compassos de “CARA AL SOL”, “EL NOVIO DE LA MUERTE” o la “MARCHA REAL”), com positiu i d’esperança (com “ELS SEGADORS” o “L’EMIGRANT”).
Alguns temes anecdòtics, que són adients per il·lustrar alguns moments de l’espectacle, com ara “PICK UP THE PHONE” (de F.R. David), alguns compassos de “L’ANELL DELS NIBELUNGS” (de Wagner), algunes improvisacions a piano, l’inoblidable “THERE’S NO BUSSINESS LIKE SHOW BUSSINESS” (de Irving Berlin), el tango “JEALOUSIE” (de Jacob Gade) o el meravellós adagio del “CONCIERTO DE ARANJUEZ” (de J. Rodrigo).
Juntament amb clàssics de canta-autors com "JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS" (amb música de Maria del Mar Bonet, a partir d’un poema de Josep Palau i Fabre, amic de l’ànima de Montserrat Carulla), “PARAULES D’AMOR” (de Joan Manuel Serrat), o “PALABRAS PARA JÚLIA” (a partir d’un poema de José Agustín Goytisolo, interpretat per Paco Ibáñez entre d’altres).